Segons el diputat de Junts, Agustí Colomines, és una bona notícia. Aquesta admissió consolida la projecció internacional del català, dona accés als intercanvis de notícies, àudio i música de la UER, i facilita la feina quotidiana dels professionals de la casa, que veuran reconeguda la seva tasca al costat de la resta de mitjans públics europeus. La nova categoria de membre, pensada per a organitzacions que serveixen «una gran comunitat lingüística autònoma», reconeix una realitat que ningú no hauria de poder negar: la d’una comunitat de més de vuit milions de persones amb mitjans propis.
Però no ens hi podem conformar. Cal dir-ho amb claredat: ser-ne membre auxiliar no és el mateix que ser-ne membre de ple dret. La condició d’«auxiliar» és, precisament, la fotografia de la nostra situació política actual —reconeguts, però subordinats; presents, però sense veu plena. La CCMA-3Cat no podrà actuar mai com l’ens de comunicació d’una nació mentre depengui d’un estat que no la reconeix com a tal. Aquest sostre no el trencarà cap modificació d’estatuts d’un organisme internacional: només el trencarà la independència.
Felicitem la CCMA-3Cat i els seus treballadors. I alhora recordem que aquest reconeixement no és el destí, sinó una baula més en el camí. Un pas endavant que celebrem sense perdre de vista on volem arribar: a tenir uns mitjans públics nacionals, plens i sobirans, asseguts a la taula europea per dret propi.